Els erudits tenen proves suficients per afirmar que Jesús va existir. L’edició del 2002 de l’Encyclopædia Britannica va dir el següent de les referències històriques dels segles I i II sobre Jesús i els primers cristians: «Aquests relats independents demostren que en el passat ni tan sols els opositors del cristianisme negaven l’existència de Jesús. Això es va posar en dubte amb motius erronis per primer cop a finals del segle XVIII, durant el segle XIX i a començaments del segle XX».

 Al 2006, el llibre Jesus and Archaeology va dir: «Cap erudit respectat d’avui dia qüestiona l’existència d’un jueu anomenat Jesús, fill de Josep; de fet, reconeixen obertament que coneixem molts aspectes de la seva vida i de les seves ensenyances bàsiques».

 La Bíblia parla de Jesús com una persona real. Dona el nom dels seus avantpassats i dels seus familiars més propers (Mateu 1:1; 13:55). També dona el nom de governants prominents contemporanis de Jesús (Lluc 3:1, 2). Aquests detalls permeten als investigadors comprovar l’exactitud del relat bíblic.