La Bíblia no utilitza la paraula «avortar» amb el sentit d’expulsar intencionadament un fetus humà. Tot i això, moltes parts de la Bíblia mostren què pensa Déu de la vida humana, inclosa la d’una criatura no nascuda.

 La vida és un regal de Déu (Gènesi 9:6; Salm 36:9). Per a ell, la vida és molt valuosa, fins i tot la d’una criatura que encara està al ventre. Per tant, si algú treu la vida intencionadament a una criatura no nascuda, Déu ho considera un assassinat.

 La Llei que Déu va donar als israelites deia: «I si uns homes es barallen, i donen un cop a una dona embarassada, i surt el seu fill, però no hi ha cap dany, inqüestionablement pagarà la multa d’acord amb allò que el marit de la dona li imposi, i donarà segons el que determinin els jutges. Però si hi ha dany [o si algú mor, NM], llavors donaràs vida per vida» (Èxode 21:22, 23). a

•  Quan comença la vida d’un ésser humà?

•  Perdonarà Déu algú que hagi avortat?

•  I si la vida de la mare o del fill està en perill?

 Déu considera que una vida humana comença en el moment de la concepció. Sempre que es fa referència a una criatura no nascuda a la seva Paraula, la Bíblia, es deixa clar que Déu la veu com una persona amb identitat pròpia. Analitza alguns exemples que mostren que Déu no fa diferències entre la vida d’una criatura que encara està al ventre i la vida d’una que ja ha nascut.

•   Sota inspiració divina, el rei David li va dir a Déu: «Els teus ulls veien el meu embrió» (Salm 139:16). Déu considerava que David era un ésser humà fins i tot abans de néixer.

•   De la mateixa manera, abans que el profeta Jeremies nasqués, Déu ja sabia que li assignaria una tasca especial. Déu li va dir: «Abans que jo et formés en el ventre, et vaig conèixer; i abans de sortir de la matriu, et vaig santificar: et vaig donar com a profeta per a les nacions» (Jeremies 1:5).

•   L’escriptor bíblic Lluc, que era metge, va utilitzar la mateixa paraula grega per descriure una criatura no nascuda que un nadó (Lluc 1:41; 2:12, 16).

 Aquelles persones que han avortat en el passat, poden rebre el perdó de Déu. Si ara accepten el punt de vista de Déu sobre la vida, no han de carregar amb sentiments de culpa. La Bíblia diu: «Jahveh és compassiu i misericordiós [...]. Com l’est és lluny de l’oest, ha allunyat les nostres transgressions de nosaltres» b (Salm 103:8-12). Jehovà perdona tots aquells que es penedeixen de tot cor dels pecats que han comès en el passat, inclòs si han avortat (Salm 86:5).

 Tenint en compte el que la Bíblia ensenya sobre la vida d’una criatura no nascuda, un risc potencial per a la salut de la mare o del fill no justificaria que una persona avortés.

 ¿I si a l’hora del part una emergència fa que s’hagi de triar entre la vida de la mare o la del fill? En aquesta situació poc probable, els implicats haurien de prendre una decisió personal sobre quina vida intenten salvar.