Tot i que no parla d’aquest assumpte en molt detall, la Bíblia no condemna portar maquillatge, joies ni altres complements. Tot i això, en comptes de centrar-se en la bellesa exterior, la Bíblia destaca «la persona interior, que s’adorna amb una actitud dòcil i calmada» (1 Pere 3:3, 4).

•   Les dones fidels de la Bíblia s’adornaven. Rebeca, la dona d’Isaac, portava una anella d’or al nas, braçalets d’or i altres joies de molt valor que va rebre del seu futur sogre, Abraham (Gènesi 24:22, 30, 53). Ester també va acceptar tractaments de bellesa amb l’objectiu de preparar-se per ser la possible reina de l’Imperi persa (Ester 2:7, 9, 12). Sembla que aquests tractaments incloïen l’ús de cosmètics, o maquillatge.

•   Les iŀlustracions bíbliques utilitzen les joies de manera positiva. Per exemple, una persona que dona un bon consell és comparada a una «arracada d’or [...] per a l’orella atenta» (Proverbis 25:12, Bíblia Evangèlica Catalana). De la mateixa manera, Déu compara el seu tracte amb la nació d’Israel al d’un marit que adorna la seva núvia amb braçalets, un collaret i arracades. Aquests complements feien que la nació estigués «molt bonica» (Ezequiel 16:11-13, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society).

 Idea equivocada: Com que la reina Jezabel es pintava els ulls, és incorrecte maquillar-se’ls (2 Reis 9:30).

 Veritat: Jezabel, qui practicava la bruixeria i era una assassina, va ser jutjada pels seus actes malvats, no per la seva aparença (2 Reis 9:7, 22, 36, 37).