Vaig créixer a Rmeich, prop de la frontera entre Israel i el Líban, en plena guerra civil. Encara tinc records molt vius d’explosions de mines antipersones i de víctimes innocents mutilades. La vida era molt dura i, anessis on anessis, hi havia crim i violència.

La meva família pertanyia a l’Església maronita, una de les Esglésies catòliques orientals. A casa érem dotze; el pare sempre estava ocupat mantenint la família, i la mare s’assegurava que la resta anéssim a l’església. Amb el temps vaig començar a adonar-me que l’Església, igual que la societat en general, no ajudava els més desfavorits.

Quan era adolescent, em vaig començar a interessar en el kungfu. Seguia un entrenament estricte i em vaig fer tot un expert en donar cops de mans i peus i en l’ús de diverses armes d’arts marcials. Em vaig dir: «No puc aturar la guerra, però almenys puc intentar aturar la gent violenta». Quan veia dues persones barallant-se, de seguida interferia. Era impulsiu per naturalesa, i m’enfurismava per qualsevol cosa. Em temien per tot el sud del Líban, ja que feia la meva guerra contra la injustícia i la violència.

El 1980 vaig entrar a formar part d’un club de kungfu a Beirut. Cada dia queien bombes, projectils i míssils, però no deixava mai d’anar a entrenar. L’únic que feia a la vida era menjar, dormir i viure com Bruce Lee, actor i campió de kungfu nord-americà d’ascendència xinesa. Portava el mateix pentinat, caminava igual i feia els mateixos crits que ell quan practicava kungfu. No somreia mai.

La meva meta era arribar a ser un lluitador professional de kungfu a la Xina. Un vespre, mentre m’entrenava dur per al meu viatge a la Xina, vaig sentir que trucaven a la porta. Era un amic que havia vingut amb dos testimonis de Jehovà. Jo portava un vestit negre d’entrenament i tenia tot el cos xop de suor. Els vaig dir: «No sé res de la Bíblia». Poc m’imaginava  que, a partir d’aquell moment, la meva vida canviaria.

Els Testimonis em van ensenyar amb la Bíblia per què els humans per si sols mai no podran eliminar completament la injustícia i la violència. Em van explicar que la causa real de tots aquests problemes és Satanàs, el Diable (Apocalipsi [Revelació] 12:12). Em van impressionar la pau i la confiança que radiaven. I em va commoure saber que Déu té un nom (Salm 83:19 [83:18 en altres bíblies]). També em van mostrar 1 Timoteu 4:8, que diu: «L’exercici corporal és útil per a ben poca cosa, mentre que la pietat és útil per a tot, ja que té una promesa de vida, de la present i de la futura». Aquestes paraules van afectar profundament la meva vida.

Malauradament, vaig perdre el contacte amb els Testimonis, ja que la meva família els va dir que no tornessin més. Així i tot, em vaig resoldre a deixar de practicar kungfu i començar a estudiar la Bíblia. Als meus germans no els va agradar gens la idea, però estava del tot decidit a retrobar els Testimonis de Jehovà i estudiar la Bíblia amb ells.

Continuava buscant els Testimonis, però no els trobava. En aquella època, el meu pare va morir de sobte; aquesta i altres tragèdies familiars em van posar molt i molt trist. Un dia, a l’empresa de construcció on treballava, un company de feina, l’Adel, es va adreçar a mi per preguntar-me per què estava tan trist. Em va parlar de l’esperança de la resurrecció que menciona la Bíblia. Aquest Testimoni amorós i amable va estudiar pacientment la Bíblia amb mi durant els nou mesos següents.

Mentre avançava en el meu curs de la Bíblia, em vaig començar a adonar que havia de fer grans canvis en la meva personalitat. No va ser pas fàcil. Sempre estava irritat i em sentia provocat fàcilment. Gràcies a la Bíblia vaig aprendre a controlar el meu temperament i a no actuar per impuls. Per exemple, Mateu 5:44 conté aquest consell: «Estimeu els vostres enemics i pregueu pels qui us persegueixen». I a Romans 12:19 trobem aquesta advertència: «No us feu justícia a vosaltres mateixos, [...] perquè està escrit: A mi em pertoca el càstig, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor». Aquests textos bíblics i d’altres em van ajudar de mica en mica a tenir pau interior.

Encara que al principi la meva família es va oposar que jo estudiés amb els Testimonis de Jehovà, amb el temps els ha arribat a respectar. De fet, un germà meu també s’ha fet Testimoni de Jehovà, i la meva mare va defensar les nostres creences fins que va morir.

Una altra benedicció que he rebut ha estat l’Anita, una esposa meravellosa i lleial, qui és la meva estimada companya en el servei a temps complet. Des de l’any 2000 vivim a Eskilstuna, Suècia, on col·laborem a ensenyar la Bíblia a persones que parlen àrab.

Encara ho passo malament quan veig persones que pateixen a causa de la violència. Però el fet de saber-ne la causa real, i també que Déu aviat l’eliminarà, em fa feliç de veritat i tinc pau interior (Salm 37:29).