Per què hi ha tantes versions o traduccions de la Bíblia? Penses que les noves versions són una ajuda o un impediment per entendre la Bíblia? Conèixer els seus orígens ens pot ajudar a ser més objectius.

Però, primer parlem de quan i qui va escriure la Bíblia.

La Bíblia normalment es divideix en dues seccions. La primera està formada per 39 llibres i conté «el missatge de Déu» (Romans 3:2). Déu va inspirar homes fidels per escriure aquests llibres durant un llarg període de temps —uns 1.100 anys des del 1513 abans de la nostra era fins algun temps després del 443 a. de la n. e. Es va escriure principalment en hebreu, per això aquesta secció es coneix com les Escriptures Hebrees, o l’Antic Testament.

La segona secció consta de 27 llibres que també formen part de «la paraula de Déu» (1 Tessalonicencs 2:13). Déu va inspirar els deixebles fidels de Jesús perquè escrivissin aquests llibres en un període de temps molt més curt —uns 60 anys des del 41 de la nostra era fins el 98 de la n. e. La major part d’aquesta secció es va escriure en grec, d’aquí que es conegui com les Escriptures Gregues Cristianes, o el Nou Testament.

Aquests 66 llibres formen tota la Bíblia, és a dir, el missatge de Déu per a la humanitat. Però, per què es van fer noves traduccions de la Bíblia? Bàsicament, per tres raons:

• Perquè la gent pugui llegir la Bíblia en la seva llengua materna.

• Per eliminar els errors dels copistes i restaurar el text original.

• Per utilitzar un llenguatge més modern.

 A continuació, veiem com aquests factors van influir en dues de les primeres traduccions de la Bíblia.

Uns 300 anys abans de l’època de Jesús, els erudits jueus van començar a traduir les Escriptures Hebrees a una altra llengua, el grec. Aquesta traducció es coneix com la Septuaginta o la versió dels Setanta. Per què es va fer? Per ajudar els jueus, que per aquell temps parlaven grec en comptes d’hebreu, a no allunyar-se de les «Sagrades Escriptures» (2 Timoteu 3:15).

La Septuaginta també va ajudar milions de persones de parla grega que no eren jueves a conèixer les ensenyances de la Bíblia. Com? «A mitjans del primer segle», diu el catedràtic Wilbert F. Howard, «es va convertir en la Bíblia de l’Església cristiana, i els seus missioners anaven de sinagoga en sinagoga demostrant amb les Escriptures que Jesús era el Messies» (Fets 17:3, 4; 20:20). Aquesta va ser una de les raons perquè molts jueus aviat van començar a «perdre interès en la Septuaginta», segons l’erudit bíblic Frederick F. Bruce.

A mesura que els deixebles de Jesús rebien els llibres de les Escriptures Gregues Cristianes, els anaven afegint a la Septuaginta; i així és com es va completar la Bíblia tal i com la tenim avui dia.

Uns 300 anys després que es completés la Bíblia, l’erudit religiós Jeroni va produir una traducció al llatí, que amb el temps es va arribar a conèixer com la Vulgata. Però, si ja existien traduccions al llatí, per què se’n necessitava una altra? Jeroni va voler corregir «traduccions incorrectes, errors evidents, i adicions o omissions injustificades», diu The International Standard Bible Encyclopedia.

Jeroni va corregir molts d’aquests errors. Però, amb el temps, l’església va cometre una gran aberració: declarar la Vulgata com l’única traducció de la Bíblia acceptada i mantenir aquesta posició durant segles. En lloc d’ajudar la gent a entendre la Bíblia, va limitar la Vulgata a un petit cercle, ja que amb els anys es va deixar de parlar llatí.

Mentrestant, van començar a aparèixer altres traduccions de la Bíblia, com per exemple la famosa Peixitta siríaca cap al segle V de la n. e. No va ser fins el segle XIV que es va donar un nou impuls per traduir les Escriptures als idiomes de la gent del poble.

A finals del segle XIV, a Anglaterra, John Wycliffe va produir una Bíblia en anglès, l’idioma del seu país, i així és com va començar el procés d’alliberament d’una llengua morta. Poc després, els nous mètodes d’impressió de Johannes Gutenberg van facilitar la producció i difusió de noves versions de la Bíblia en molts dels idiomes que es parlaven a Europa.

Quan es van multiplicar les traduccions a l’anglès, els crítics van qüestionar la necessitat de produir diferents versions en el mateix idioma. John Lewis, un clergue anglès del segle XVIII, va escriure: «L’idioma envelleix i es fa difícil la seva comprensió, per tant cal revisar traduccions antigues per fer-les parlar l’idioma en ús i perquè la generació actual les pugui entendre».

Els erudits d’avui dia tenen més recursos que mai per revisar les traduccions del passat. Hi ha una millor comprensió dels idiomes de la Bíblia, i en els últims anys s’han trobat manuscrits bíblics molt antics que han ajudat a determinar amb exactitud quin és el text original de la Bíblia.

Així doncs, tenir noves versions de la Bíblia és realment útil. És clar, s’ha d’anar amb compte amb algunes versions. * Però sempre que la motivació dels traductors sigui un amor genuí per Déu, la seva feina serà de gran benefici per a tothom.