ELS arqueòlegs han desenterrat a l’antiga Babilònia grans quantitats de maons cuits que es van utilitzar per construir la ciutat. Segons l’arqueòleg Robert Koldewey, aquests maons es produïen a forns que es trobaven «fora de la ciutat, perquè hi havia argila de bona qualitat i molt material combustible». a

Els registres antics revelen que els funcionaris de Babilònia també utilitzaven els seus forns per a un propòsit més sinistre. Paul-Alain Beaulieu, professor d’assiriologia a la Universitat de Toronto, explica: «Diverses fonts babilòniques [...] relaten com, seguint l’ordre del rei, es cremaven individus per haver comès crims de rebeŀlió i sacrilegi». Un text dels dies del rei Nabucodonosor registra aquesta sentència: «Destruïu-los, cremeu-los, rostiu-los [...] llanceu-los al forn del cuiner [...] feu que el seu fum pugi i que les flames enceses del foc els consumeixin». b

Això recorda als lectors de la Bíblia els esdeveniments descrits al capítol 3 de Daniel. Segons aquest registre històric, el rei Nabucodonosor va erigir una enorme estàtua d’or a la plana de Dura als afores de la ciutat de Babilònia. Quan tres hebreus joves —Xadrac, Meixac i Abed-Negó— es van negar a inclinar-se davant l’estàtua, Nabucodonosor es va enfurismar i va ordenar «que escalfessin el forn set vegades més del normal» i que «els llancessin al forn de foc». Però un àngel poderós els va salvar d’una mort segura (Dan. 3:1-6, 19-28).

Els maons babilònics també confirmen el que explica el registre bíblic. Molts d’ells contenen inscripcions gravades lloant el rei. Una de les inscripcions diu: «Nabucodonosor, rei de Babilònia [...]. El Palau, la residència de la meva majestat que he construït [...]. Que els meus descendents governin en ell per sempre». c Aquesta inscripció s’assembla molt a la declaració registrada a Daniel 4:30, on Nabucodonosor va presumir dient: «No és aquesta Babilònia la Gran, que jo mateix he construït per a la casa reial amb la meva força i el meu poder i per a la glòria de la meva majestat?».