L’AMENAÇA: Les amenaces externes com el pas del temps i l’oposició no han aconseguit posar fi a la Bíblia. Amb tot, alguns copistes i traductors han volgut modificar el text bíblic. En ocasions han intentat adaptar la Bíblia per tal que encaixés amb les seves doctrines, en lloc de fer que les seves creences estiguessin d’acord amb la Bíblia. Vegem-ne alguns exemples:

• Lloc de culte. Entre els segles IV i II abans de la nostra era, els escriptors del Pentateuc samarità * van afegir al final del text d’Èxode 20:17 les paraules «a la muntanya de Garizim. I allà és on has de construir un altar». D’aquesta manera, pretenien que les Escriptures donessin suport als seus plans de construir un temple a aquella muntanya.

• La Trinitat. Menys de tres-cents anys després d’haver-se completat la Bíblia, un escriptor trinitari va afegir a 1 Joan 5:7 una frase que no es troba al text original: «En el cel: el Pare, el Verb i l’Esperit sant i aquests tres són un» (La Sagrada Bíblia, Fundació Bíblica Catalana, ed. 1936). Segons l’erudit bíblic Bruce Metzger, «a partir del segle VI, [aquestes paraules] apareixen cada cop amb més freqüència als manuscrits de la Vetus Latina i la Vulgata».

• El nom de Déu. Basant-se en la superstició jueva, molts traductors van decidir eliminar el nom diví i substituir-lo per títols com ara «Déu» o «Senyor». A la Bíblia, aquestes expressions no només es fan servir per referir-se al Creador, sinó també a homes, déus falsos i, fins i tot, al Diable (Joan 10:34, 35; 1 Corintis 8:5, 6; 2 Corintis 4:4). *

COM HA SOBREVISCUT: D’una banda, tot i que alguns copistes bíblics eren despreocupats o fins i tot deshonestos, d’altres eren experts i meticulosos.  Per exemple, els masoretes van fer còpies de les Escriptures Hebrees entre els segles VI i X, i van produir el que es coneix com el text masorètic. Eren coneguts perquè comptaven les paraules i les lletres per verificar que ho hi hagués cap errada. Quan creien que hi havia algun error en l’escrit original que feien servir, ho anotaven al marge. Això demostra que els masoretes es negaven a alterar el text bíblic. El catedràtic Moshe Goshen-Gottstein va escriure que «alterar el text intencionadament hauria estat considerat per ells el pitjor dels crims».

D’altra banda, la gran quantitat de manuscrits existents avui dia ajuda els erudits bíblics a detectar errors. Per exemple, durant segles alguns líders religiosos van assegurar que les seves versions llatines de la Bíblia eren fidels al text original. Amb tot, van afegir a 1 Joan 5:7 les paraules esmentades anteriorment. Aquest error també es va conservar a la versió de la Fundació Bíblica Catalana. Ara bé, què van revelar els nous manuscrits que es van descobrir? En Bruce Metzger va escriure: «El relat [de 1 Joan 5:7] no es troba a cap manuscrit antic (siríac, copte, armeni, etiòpic, àrab, eslavònic), excepte al llatí». Gràcies a aquestes troballes, algunes versions revisades de la Bíblia, com ara la de la Fundació Bíblica Catalana de l’any 1968, van eliminar aquesta frase afegida.

¿Demostren els manuscrits antics que el missatge bíblic s’ha preservat? Doncs bé, el descobriment dels manuscrits de la mar Morta, l’any 1947, va permetre als erudits comparar el text masorètic hebreu amb aquests rotlles escrits més de mil anys abans. Un dels editors dels manuscrits de la mar Morta va afirmar que un rotlle «és una prova irrefutable que la reproducció del text bíblic que van fer els copistes jueus durant més de mil anys és extremadament fidel i acurada».

La Biblioteca Chester Beatty de Dublín (Irlanda) té una col·lecció de papirs que representa quasi tots els llibres de les Escriptures Gregues Cristianes i que inclou manuscrits que daten del segle II, només uns cent anys després que es finalitzés la Bíblia. «Encara que la col·lecció de papirs aporta una gran quantitat de detalls als escrits», diu The Anchor Bible Dictionary, «també demostra que hi ha hagut una estabilitat excel·lent de la transmissió del text bíblic al llarg de la història».

EL RESULTAT: En comptes d’alterar la Bíblia, la gran quantitat de manuscrits antics ha ajudat a preservar-la millor. «No hi ha cap altre llibre antic que tingui un registre tan arcaic i ampli del seu text», va escriure en Frederic Kenyon sobre les Escriptures Gregues Cristianes, «i cap erudit que sigui objectiu negaria que els escrits que tenim avui dia ens han arribat gairebé intactes». Pel que fa a les Escriptures Hebrees, l’erudit William Henry Green va afirmar: «Es pot dir amb tota seguretat que cap altra obra antiga s’ha transmès amb tanta exactitud».