«Em quedava aturat dins dels túnels mentre passaven trens d’alta velocitat molt a prop. La pujada d’adrenalina em feia oblidar els problemes.» (Leon) *

«Quan em llençava a l’aigua des de penya-segats molt alts, em sentia completament lliure per uns segons. Normalment m’ho passava molt bé, però de vegades em moria de por.» (Larissa)

Com al Leon i a la Larissa, a molts joves els encanta posar a prova els seus límits, fins i tot arriscant-hi la vida. I a tu? Se t’ha passat pel cap alguna vegada? Doncs aquest article t’ajudarà.

Les emocions fortes poden causar addicció. És cert que et poden donar uns minuts d’eufòria, però també deixar-te amb ganes de més. El Marco, que com el Leon es ficava dins els túnels, diu: «Era un cercle viciós. Em divertia per uns moments, però després en necessitava més».

El Justin, que s’agafava als cotxes per patinar a molta velocitat, diu: «L’adrenalina em feia que volgués més i més. Volia impressionar els altres, però vaig acabar a l’hospital».

La pressió de grup et pot fer perdre el sentit comú. Un noi que es diu Marvin comenta: «Els amics em van pressionar perquè escalés un edifici molt alt, dient-me: “Va, tu pots!”. No em sentia gens segur; vaig pujar tremolant de por». La Larissa, mencionada abans, diu: «Feia el mateix que la resta. Simplement em deixava portar».

Per fer pressió de grup, alguns pengen comentaris a internet posant en un pedestal aquells que busquen emocions fortes i minimitzant el perill. De fet, algunes d’aquestes ‘proeses’ que es pengen a les xarxes socials es fan virals, i això els hi dóna popularitat.

Per exemple, s’han posat molt de moda els vídeos de gent fent parkour, que es tracta de córrer, escalar o saltar ràpidament superant obstacles —com murs, cases i escales— sense cap mena de protecció. Però, és clar,  es podria concloure erròniament que 1) els riscos són mínims, i 2) tothom ho fa. Com a resultat, et podries sentir temptat a provar activitats que posessin en perill la teva vida.

Hi ha altres formes de posar a prova els teus límits sense arriscar-te. La Bíblia diu que «fer exercici és bo per a poca cosa» (1 Timoteu 4:8). A més, ens aconsella «viure amb seny» (Titus 2:12). Com ho pots aconseguir?

Pensa què hi ha en joc. La Bíblia ens recorda que «tot home prudent obra amb coneixement: però l’insensat escampa insensatesa» (Proverbis 13:16). Per això, abans de plantejar-te fer una activitat, informa’t dels riscos. Pregunta’t: «Estic jugant amb la meva vida o la meva salut?». (Consell bíblic: Proverbis 14:15.)

Busca amics que respectin la vida. Els amics de veritat no t’animaran a arriscar-te o a fer alguna cosa que et resulti incòmode. La Larissa comenta: «Els bons amics m’han ajudat a prendre bones decisions a l’hora de passar-m’ho bé. Quan vaig canviar d’amics, també va canviar la meva vida». (Consell bíblic: Proverbis 13:20.)

Diverteix-te sense arriscar la vida. «Aprendre a tenir principis i posar-se límits» és part de fer-se adult, diu el llibre Adolescent Risk Behaviors (‘El comportament temerari dels adolescents’). Pots posar a prova els teus límits on no hi hagi perill, utilitzant les proteccions adients i prenent precaucions.

Guanya’t l’autèntic respecte. No et guanyaràs el respecte dels altres sent el més atrevit, sinó fent front als problemes de la vida real. La Larissa diu: «Llençar-me dels penya-segats va ser només el principi d’una etapa autodestructiva de la meva vida. M’hauria anat millor si hagués après a dir que no».

En resum: en lloc de buscar emocions fortes arriscant innecessàriament la teva vida, demostra que ets llest divertint-te amb seny. (Consell bíblic: Proverbis 15:24.)