Salta al contingut

Salta a l'índex

Al·lèrgies i intoleràncies alimentàries. Quina diferència hi ha?

Al·lèrgies i intoleràncies alimentàries. Quina diferència hi ha?

Emily: «Vaig deixar la forquilla al plat i em vaig començar a trobar malament. Em picava la boca i tenia la llengua inflada. Estava marejada i em costava respirar. Vaig tenir un brot d’urticària als braços i al coll. Intentava controlar el pànic, però sabia que havia d’anar a l’hospital de seguida.»

PER a la majoria de persones menjar és un plaer. Però alguns es veuen obligats a tractar certs aliments com si fossin enemics. Aquests pateixen al·lèrgies alimentàries, com l’Emily, que va tenir una reacció al·lèrgica molt greu anomenada anafilaxi. Afortunadament, la majoria d’al·lèrgies no són tan perilloses.

En els darrers anys, hi ha hagut un augment de casos d’al·lèrgia i intolerància als aliments. Tot i això, alguns estudis diuen que només un petit percentatge de persones que creuen tenir una al·lèrgia alimentària han estat diagnosticades.

Què és l’al·lèrgia alimentària?

«L’al·lèrgia alimentària no té una definició acceptada universalment», afirma un grup de científics, liderat per la Dra. Jennifer Schneider, en un informe publicat a la revista científica The Journal of the American Medical Association. No obstant això, la majoria de professionals creuen que les reaccions al·lèrgiques les provoca el sistema immunològic.

Les reaccions al·lèrgiques a un aliment acostumen a ser la resposta del cos a alguna proteïna que aquest aliment conté. El sistema immunològic considera per error que la proteïna és nociva i, quan la ingerim, crea l’anticòs IgE per tal de neutralitzar aquest element estrany. Quan es repeteix la ingesta de l’aliment al·lergen, els anticossos creats anteriorment produeixen una gran quantitat de substàncies, com ara la histamina.

En circumstàncies normals, la histamina juga un paper molt beneficiós en el sistema immunològic. Ara bé, per raons desconegudes, la presència d’anticossos IgE i l’alliberació d’histamina provoquen una reacció al·lèrgica a persones que són hipersensibles a certes proteïnes dels aliments.

Això explica per què és possible que mengis un nou aliment sense patir cap reacció aparent però, quan tornis a ingerir-lo, es desencadeni una reacció al·lèrgica.

Què és la intolerància alimentària?

Una intolerància alimentària, igual que una al·lèrgia, és una reacció adversa a un aliment. La diferència és que en comptes de ser provocada directament pel sistema immunològic, una intolerància és una reacció del sistema digestiu i no té res a veure amb els anticossos. És possible que una persona simplement tingui problemes per digerir un aliment, potser per manca d’enzims o per causa d’alguns productes químics difícils de pair. Per exemple, la intolerància a la lactosa apareix quan l’intestí no produeix els enzims necessaris per processar els tipus de sucres que contenen els lactis.

La intolerància alimentària pot aparèixer la primera vegada que s’ingereix un aliment, ja que no està relacionada amb la producció d’anticossos. La quantitat és un factor determinant. És possible que una petita dosi de l’aliment es toleri però que el problema arribi quan se’n consumeix molt. En canvi, en el cas de les al·lèrgies alimentàries severes, fins i tot una petita ingesta pot posar en perill la vida.

Quins són els símptomes?

Si pateixes alguna al·lèrgia alimentària, és possible que tinguis picors, urticària, inflor de la gola, els ulls o la llengua, nàusees, vòmits o diarrea. I, en el pitjor dels casos, podries tenir una baixada de pressió, marejos, desmais i fins i tot aturada cardíaca. Una reacció anafilàctica pot empitjorar ràpidament i arribar a ser mortal.

Qualsevol aliment és un al·lergen potencial. Tot i això, les al·lèrgies alimentàries més severes solen ser provocades per uns quants aliments com ara la llet, els ous, el peix, el marisc, els cacauets, la soja, les fruites seques i el blat. Una persona pot desenvolupar una al·lèrgia a qualsevol edat. Els estudis mostren que la genètica és un factor important i que un nen és molt més propens a ser al·lèrgic si un o tots dos pares ho són. Força sovint, els nens deixen de tenir al·lèrgies a mesura que es van fent grans.

Els símptomes de la intolerància alimentària acostumen a ser menys greus que els de les reaccions al·lèrgiques severes. Una intolerància pot causar dolor d’estómac, inflor, flatulència, rampes, mal de cap, erupcions a la pell, cansament o malestar general. Hi ha diversos aliments que poden provocar intolerància, però els més comuns són els lactis, el blat, el gluten, l’alcohol i el llevat.

Diagnòstic i tractament

Si tens la sospita de patir una al·lèrgia o una intolerància alimentària faràs bé de consultar un professional de la medicina. És perillós fer-te un autodiagnòstic o eliminar certs aliments de la dieta ja que, sense ser-ne conscient, podries estar privant el teu organisme d’alguns nutrients necessaris.

No hi ha cap tractament àmpliament acceptat per a les al·lèrgies alimentàries severes, a banda d’evitar completament els aliments que provoquen l’al·lèrgia. * Per altra banda, si tens alguna intolerància o al·lèrgia alimentària lleugera, notaràs una millora si redueixes la quantitat i la freqüència de les ingestes d’alguns aliments concrets. Així i tot, algunes persones decideixen eliminar certs aliments de la seva dieta de manera definitiva o durant un temps, depenent de la gravetat de la intolerància.

Si tens alguna al·lèrgia o intolerància alimentària, t’agradarà saber que moltes persones que pateixen aquests trastorns han après a conviure amb aquesta situació i poden assaborir un ampli ventall d’aliments deliciosos i nutritius.

^ § 19 Sovint es recomana que aquells qui pateixen al·lèrgies severes tinguin sempre a mà l’autoinjector d’adrenalina (epinefrina) per fer-lo servir en cas d’emergència. Alguns doctors recomanen que els nens amb al·lèrgies portin un indicador visible per tal d’informar-ho a mestres i cuidadors.