Explica’ns en quin entorn et vas criar.

Vaig néixer el 1959 a Fuzhou, una ciutat de la província de Jiangxi (Xina). Quan tenia vuit anys, el país estava immers en el que ara es coneix com la Revolució Cultural. El meu pare, que era enginyer civil, va haver de marxar lluny de casa per construir una línia de ferrocarril a una zona desèrtica. Durant molt de temps, només podia venir a veure’ns un cop l’any. La meva mare era professora, i tots dos vivíem a l’escola on ella treballava. El 1970, ens vam haver de traslladar a Liufang, que en aquell temps era un poble rural molt pobre del districte de Linchuan, on no hi havia gaire menjar.

De quina religió eren els teus pares?

La meva mare era budista, però el meu pare no estava interessat ni en la religió ni en la política. A l’escola em van ensenyar que la vida s’havia originat per evolució, i jo ho acceptava.

Per què vas decidir estudiar matemàtiques?

Perquè consisteixen a buscar la veritat a través de raonaments lògics. Poc després que el líder de la revolució, Mao Zedong, morís el 1976, vaig anar a la universitat i vaig triar matemàtiques com a assignatura principal. Després d’acabar el màster, vaig trobar feina d’investigador matemàtic per al disseny de reactors nuclears.

Què pensaves de la Bíblia?

El 1987 em vaig mudar als Estats Units per fer un doctorat a la Universitat A&M de Texas. M’havien dit que en aquell país molta gent creia en Déu i llegia la Bíblia, i que era un llibre amb consells molt bons. Per això vaig decidir llegir-la.

Les seves ensenyances semblaven pràctiques, però com que algunes parts em resultaven  difícils d’entendre, la vaig deixar de llegir.

I per què et va tornar a interessar la Bíblia?

El 1990, una testimoni de Jehovà va trucar a la meva porta i em va ensenyar la promesa bíblica d’un futur millor. Llavors, li va demanar a una parella que vingués per ajudar-me a entendre la Bíblia. Després, la meva dona, la Liping, que havia sigut professora de física a un institut de la Xina i que era atea com jo, també va començar a estudiar la Bíblia. Tot dos vam aprendre el que aquesta diu sobre l’origen de la vida. Era la primera vegada que em plantejava l’existència d’un creador, així que vaig decidir investigar-ho pel meu compte.

Com ho vas fer?

Al ser matemàtic, estava acostumat a calcular probabilitats. I com que havia après que, perquè la vida sorgeixi espontàniament, primer hi ha d’haver proteïnes, vaig intentar calcular la probabilitat que una proteïna sorgís per atzar. Les proteïnes estan entre les molècules més complexes que es coneixen, i una cèŀlula en pot tenir milers de diferents tipus interactuant entre elles de manera molt precisa. Igual que moltes persones, em vaig adonar que la probabilitat que una proteïna es formi de manera espontània és tan baixa que, bàsicament, és impossible. Mai he llegit res a la teoria de l’evolució que em convenci que les proteïnes es puguin formar per si soles, i molt menys els organismes vius, que estan formats per aquestes molècules. Per a mi, totes les proves apuntaven a un creador.

Què et va convèncer que la Bíblia és un llibre de Déu?

A l’estudiar amb els testimonis de Jehovà, vaig aprendre que a la Bíblia hi ha un munt de profecies detallades que s’han complert. També vaig començar a veure que seguir els consells bíblics reporta molts beneficis. Em preguntava com podia ser que els escriptors bíblics donessin fa milers d’anys consells tan útils per als nostres dies. A poc a poc, vaig arribar a la conclusió que la Bíblia és la Paraula de Déu.

Què més et convenç de l’existència d’un creador?

Una de les coses que em convenç és pensar en tot el que hi ha a la natura. Ara sóc dissenyador de software, i sovint em sorprenc de la superioritat del nostre cervell comparat amb els programes informàtics. Per exemple, la capacitat del cervell per reconèixer el llenguatge parlat és inigualable. La majoria podem entendre el que ens diuen els altres encara que ens parlin amb diferents accents, frases inacabades, soroll de fons, eco, interferències, o bé rient, tossint o tartamudejant. Potser creus que no és res de l’altre món, però per als dissenyadors de software sí que ho és. Fins i tot el millor programa de reconeixement de veu està a anys llum del cervell humà.

A diferència dels ordinadors més avançats, el nostre cervell sí que pot captar emocions, reconèixer accents i identificar veus. Els dissenyadors de software estan intentant que els ordinadors arribin a copiar el que fa el cervell. Ara sé que quan investiguen això, en realitat estan estudiant la creació de Déu.